Alguns apunts i aclariments en relació a l’acord de pensions

Els darrers dies, s’han anat difonent certes afirmacions respecte als termes de l’acord de pensions, l’actitud dels sindicats i sobre els interessos que han mogut les nostres posicions. En alguns casos, s’ha pretès desvirtuar el paper que hem tingut els sindicats en la negociació, i en altres, s’ha volgut treure valor a l’acord social. En tots els casos, pretenem desmentir allò que, per a CCOO, no s’ajusta a la veritat.

L’acord és un pas enrere en la nostra negativa a la jubilació als 67 anys? No és cert. La proposta inicial del Govern, que va mantenir fins gairebé al final de la negociació, va ser la d’endarrerir, de forma obligatòria i generalitzada, l’edat legal de jubilació als 67 anys.
L’acord estableix, gràcies a la nostra pressió, el manteniment dels 65 anys com a edat ordinària de jubilació, un sistema flexible de jubilació, instrument que s’ha demostrat útil els darrers anys per a acostar l’edat real de jubilació a la legal al nostre país, la jubilació als 67 anys en funció dels anys cotitzats i el manteniment de la jubilació parcial.
Qui tingui 38 anys i mig cotitzats podrà accedir a la jubilació als 65 anys, sempre amb el 100% de la pensió i aquelles persones ocupades a professions penoses, perilloses o tòxics podran avançar la seva edat de jubilació.
Al mateix temps, es reconeix la jubilació anticipada als 63 anys com a dret subjectiu, és a dir, com una opció personal que no requereix, com fins ara, ésser acomiadat per l’empresa i romandre, com a mínim 6 mesos inscrit com a demandant d’ocupació. Es manté la jubilació a partir dels 61 anys de treballadors o treballadores d’una empresa en situació de crisi. Paral•lelament, qui romangui al mercat de treball més enllà dels 65 o 67 anys (en funció de la seva edat legal de jubilació) rebrà incentius superiors per any addicional en actiu, entre el 2% i el 4%, en funció dels anys cotitzats.
Es manté intacte el nombre mínim d’anys cotitzats per a accedir a la jubilació: 15 anys. S’ha evitat la pretensió del Govern d’ampliar aquest requisit a 25 anys, una condició que hagués deixat sense dret d’accés a pensió contributiva a milions de futurs pensionistes, sobretot dones.

Totes les futures jubilacions seran inferiors a les actuals amb el nou mètode de càlcul?
No és cert. L’efecte de l’ampliació del període de càlcul no serà negatiu de forma generalitzada. En primer lloc, el nou mètode de càlcul entrarà en vigor al 2013 i anirà augmentant, de forma progressiva, el nombre d’anys cotitzats tinguts en compte per a calcular la pensió fins al 2022 en que s’arribarà als 25 anys.
Qui hagi tingut una carrera professional continuada i ascendent (amb les majors cotitzacions al final de la vida laboral) pot veure reduïda la pensió final, tot i que les estimacions no superen el 8% de minoració.
En canvi, qui hagi tingut una vida laboral irregular o un final de carrera en l’atur o amb caiguda de les bases de cotització, es veurà clarament beneficiat amb l’ampliació del període de càlcul que pot superar el 30% de millora de la pensió.
La integració de llacunes de cotització (períodes sense cotització) i, la possibilitat de poder utilitzar bases de cotització dels 24 mesos anteriors als anys de càlcul, per a omplir buits de cotització durant el període de càlcul, garantiran una millor protecció econòmica.

Dones i joves no podran accedir a pensions en el futur? No és cert. La precarietat laboral i no les condicions d’accés al sistema de pensions poden dificultar a joves i dones generar dret a una pensió en el futur.
S’han introduït mesures correctores per apaivagar els efectes negatius per a l’accés a pensions de la incorporació tardana a l’ocupació, la no-obligació de cotització en els programes formatius a les empreses i les dificultats per a romandre al mercat de treball dels joves i de les dificultats per a compaginar ocupació i maternitat, sobretot de les dones.
Mares (i en alguns casos pares) que abandonin el mercat de treball per a tenir cura dels seus fills/es tindran dret a reconeixement de 9 mesos cotitzats per fill/a amb un màxim de 24 mesos, mentre que als joves se’ls reconeixeran com a cotitzat el període de pràctiques formatives. També s’ha ampliat a 3 anys els període de cotització en cas d’excedència per a cura de menor.
De nou, el manteniment de 15 anys com a període de cotització mínim exigit per a accedir a la jubilació, permetrà que els col•lectius amb major precarietat laboral puguin accedir a pensions contributives.